Per amor a la llana
“Amb XOLLA, volem contribuir a la preservació del patrimoni llaner Català. Cada any recollim la llana de ramats locals, el mateix dia de l’esquila, per transformar-la en fil i donar valor a allò que es considerava un residu.
Crear els nostres propis fils és tot un desafiament, però ens permet conèixer cada pas del procés de producció; de l’ovella a la troca. Com que treballem en petites factories espanyoles, coneixem totes les persones involucrades, per la qual cosa podem proporcionar-vos completa transparència i traçabilitat”.
L'ovella fa el paisatge
L’ovella té un paper essencial en el manteniment del medi rural, no obstant, els ramats disminueixen en nombre any rere any. A Catalunya, l’ovella està lligada a una manera de viure i usos de llarga tradició amb un profund arrelament a la terra i a una forma de vida rural.
Una de les premises per tenir bona llana és que les ovelles pasturin en llibertat. Per tant, la llana és sinònim de ramaderia extensiva i de dinamització del medi rural, donant continuïtat a un ofici i unes figures que podrien estar en perill d’extinció al nostre país: la pastora y el pastor.
Circuit curt i local
Teixir és un manifest d’empoderament. Ecollir una fibra natural, de curt recorregut i de producció local, promou una economia circular i justa. El respecte als animals i les persones amb les que treballem és fonamental per nosaltres.
La traçabilitat és important, així com ho són els quilòmetres reorreguts. La llana Xolla es recull al moment en què es realitza l’esquila a Osona. La llana es renta a Palència. Posteriorment, es carda, fila, dobla i tenyeix a Catalunya. Tots els processos es realitzen a petites factories familiars semi-industrials. Així doncs, Xolla també fomenta, tot i que la seva emprempta sigui encara molt petita, a reactivar un sector que havia estat molt important a la Peninsula.
L'ovella Ripollesa
L’ovella Ripollesa és, juntament amb les races Xisqueta i Aranesa, una de les tres races ovines autòctones de Catalunya; les tres estan oficialment catalogades com a Raça Autòctona en Perill d’Extinció.
És producte d’un encreuament antic entre l’ovella tarasconesa que poblava antigament els Pirineus Centrals amb ovelles merines transhumants procedents de la resta de la Península i del Roselló. Inicialment va ser una raça força aïllada degut a la seva situació geogràfica. Actualment la major part dels ramats es situen al nord-oriental de Catalunya i s’han anat desplaçant cap a terres del sud.
De llana entrefina, presenta una pigmentació pigada molt característica al cap i les extremitats que dóna als vellons taques més o menys grans de color marró, negre o gris.
Llana sense tractaments
La llana és un recurs d’un valor inqüestionable amb infinitat de propietats. Els tractaments sintètics que se solen aplicar a la llana no només fan que perdi les seves característiques naturals, sinó que també són perjudicials per al medi ambient, doncs no són biodegradables.
La llana de raça ripollesa es caracteritza per tenir un tacte sec, reflectint la geografia i el relleu per on pasturen les ovelles i, tanmateix, no pica. Per això, ens esforcem per mantenir els nostres filats fidels a aquestes característiques, que li brinden autenticitat.
Hem decidit, però, donar un toc de color, apostant per tints àcids de baix impacte, tots amb certificació Oeko tex standard 100.
Hola! Sóc l’Elena, la persona que hi ha darrere de Xolla.
Fa alguns anys, no sé quants exactament però sé que era Novembre, vaig reprendre el teixit i m’hi vaig enganxar. Tant, que al cap de poc vaig fabricar un fus per poder filar la llana de les ovelles d’unes amigues.
A partir d’aquí tot va anar sorgint d’una manera molt natural: la meva passió pel filat i el tenyit va créixer alhora que creixien els projectes a les meves agulles.
Mica en mica vaig anar veient que les llanes que trobava per teixir i filar eren de races molt diferents però cap de procedència local.
Durant tots aquests anys jo anava i venia. Vaig viure entre França i Espanya i va ser precisament a França on vaig descobrir el ressorgir de la filière laine française. Crec que va ser llavors quan tot va començar a quadrar i vaig decidir que a la meva tornada volia donar valor a la llana de ramats locals.
